L’avaluació d’impacte ambiental i la legitimació de les ONG en el cas Greenpeace Nordic v. Noruega
Introducció
El 28 d’octubre de 2025, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va dictar la sentència Greenpeace Nordic and Others contra Noruega[1]. El cas se centra en si l’atorgament de llicències d’exploració de petroli a l’Àrtic vulnera el dret a la vida i el dret a la vida privada i familiar, previstos als articles 2 i 8 del Conveni Europeu de Drets Humans (CEDH)[2], respectivament.
A continuació, s’examina el context del cas, i s’analitzen les dues qüestions més rellevants. En primer lloc, la rellevància de l’exhaustivitat en el desenvolupament de les avaluacions d’impacte ambiental (AIA) i, en segon lloc, la viabilitat de la legitimació activa de les organitzacions ecologistes per actuar en defensa d’interessos col·lectius i les limitacions que afecten els sol·licitants individuals quan no gaudeixen de l’estatus de víctima.
Desenvolupament jurisprudencial previ del TEDH sobre el lligam entre dret al medi ambient sa i el dret a la intimitat (art. 8 CEDH)
Abans d’analitzar la sentència objecte d’aquest article, convé fer una breu referència al desenvolupament jurisprudencial del TEDH sobre el vincle entre el dret a un medi ambient sa i el dret al respecte de la vida privada i familiar reconegut a l’article 8 del CEDH. Tot i que el dret a un medi ambient sa no està expressament previst en el Conveni, el Tribunal d’Estrasburg l’ha interpretat com un element intrínsecament relacionat amb els drets protegits, especialment amb l’article 8.
En aquest sentit, la sentència López Ostra contra Espanya de 1994, reconeix que els «danys més greus al medi ambient poden afectar al benestar d’una persona i privar-la del gaudi del seu domicili de tal manera que la seva vida privada i familiar es vegi perjudicada, sense que per aquest motiu es posi en greu perill la salut de la interessada»[3]. En el cas Kyrtatos contra Grècia de 2003 relatiu a la destrucció d’hàbitats d’espècies protegides, el TEDH desenvolupa la qüestió de la legitimació activa[4]. El tribunal exigeix una vulneració subjectiva del dret a la vida privada, per tal que les afectacions al medi ambient puguin ser protegides, d’acord amb l’art. 8 CEDH. En aquest assumpte, els demandants no van poder demostrar cap perjudici al seu benestar o salut. Aquesta sentència fa patent que en els «casos sobre danys ecològics objectius greus que no s’han materialitzat en danys que afectin subjectivament els humans, el raonament judicial no ha d’entrar dins l’àmbit limitat antropocèntricament dels drets civils i polítics existents»[5].
Finalment, amb el cas Verein KlimaSeniorinnen Schweiz and Others c. Suïssa (2024), el Tribunal va diferenciar entre la legitimitat activa de les persones individuals i la de les associacions. Pel que fa a les primeres, han d’acreditar un risc significatiu i urgent derivat de l’acció o inacció estatal.[6] En canvi, les associacionsestan legitimades quan estiguin legalment constituïdes, tinguin com a finalitat la defensa dels drets humans i siguin idònies per representar persones potencialment afectades pels efectes del canvi climàtic sobre la vida, la salut o el benestar[7].
Els fets de la sentència
Així doncs, la resolució del TEDH en el cas Greenpeace Nordic and Others contra Noruega es fonamenta en l’ambientalització de drets humans civils individuals, desenvolupat jurisprudencialment a partir del dret a la intimitat garantit en l’article 8 del CEDH. Per entendre la rellevància del litigi, cal exposar breument el context en el que es produeixen els fets objecte de la sentència.
L’any 2013, el parlament noruec va autoritzar l’obertura del sud-est del Mar de Barentsz a activitats petrolíferes, limitant inicialment la decisió a l’exploració científica i a un estudi independent d’impacte comercial, social i ambiental[8]. L’estudi estava orientat principalment a l’anàlisi econòmic i productiu, emfatitzant la necessitat de descobrir nous jaciments de petroli per garantir el futur de la indústria petrolífera, precisament la més gran de Noruega. Si bé un terç d’aquest informe[9] feia referència als aspectes mediambientals, es centrava bàsicament en les variables més immediates i directes que, segons el mateix estudi, generen uns efectes «marginals i localitzats»[10] – com la el risc de vessaments tòxics o l’impacte visual de l’estructura sobre el paisatge – . En aquesta mateixa línia, l’estudi considerava que les emissions de CO2 resultants «suposarien una contribució marginal (…), i, en general, no tindrien un impacte negatiu sobre el medi ambient»[11].
Com a conseqüència dels descobriments realitzats en aquesta primera etapa, l’any 2016, el Ministeri de Petroli i Energia de Noruega va concedir un total de deu llicències a tretze empreses privades per a la producció de petroli a la zona del Mar de Barentsz. Aquestes llicències constitueixen l’objecte del litigi, ja que el Ministeri va considerar «suficient» l’informe ambiental de 2013 i va posposar l’anàlisi dels efectes climàtics, ecològics i de l’acidificació oceànica als futurs plans de gestió[12].
Davant aquesta decisió, Greenpeace Nordic, Young Friends of the Earth i sis individus que eren o havien estat membres d’aquesta darrera associació, van recórrer als tribunals noruecs, al·legant que la concessió de les llicències vulnerava el dret a un medi ambient sa reconegut a l’article 112 de la Constitució de Noruega[13]. Un cop esgotades sense èxit les vies internes, els demandants van acudir al TEDH, que ha d’examinar si existeix una «relació suficient entre la disputada concessió de llicències de l’any 2016 i el risc de què el canvi climàtic tingui un efecte advers sobre els individus»[14], és a dir, si la decisió administrativa pot constituir una vulneració de l’article 8 del CEDH, seguint mutatis mutandis els principis establerts a KlimaSeniorinnen.
Fonaments del Tribunal: legitimació activa dels individus i les ONG
En primer lloc, el tribunal entra a examinar les qüestions relatives a la legitimació activa dels demandants, com a requisit bàsic per la admissibilitat de la demanda. En aquest sentit, cal recordar la distinció a nivell de requisits entre persones físiques i associacions en el context d’un cas relacionat amb el canvi climàtic (en aquest sentit, veure apartat segon).
En relació amb els sis individus, si bé el Tribunal reconeix que l’autorització de futures extraccions de petroli suposa un «impacte sobre el canvi climàtica substancialment negatiu», també considera que els demandants no han aconseguit provar «l’alta intensitat de l’exposició» ni tampoc «la necessitat urgent de protecció individual», els dos requisits fonamentals per poder adquirir l’estatus de víctima[15]. En aquest sentit, el Tribunal considera que els demandants no han aportat documents mèdics que provin una afectació psicològica major que la que pot experimentar «qualsevol persona jove que visqui a Noruega i tingui un nivell mitjà de consciència sobre el canvi climàtic»[16]. Per consegüent, el Tribunal considera inadmissible les seves denúncies.
Tot i aquest revés, el Tribunal admet la legitimació passiva de les associacions – Greenpeace Nordic i Young Friends of the Earth – en considerar que compleixen els requisits del locus standi[17]. Primerament, ambdues associacions són «entitats mediambientals sense ànim de lucre establertes legalment a Noruega» [18]. A més, el tribunal reconeix la capacitat d’aquestes entitats de representar els individus afectats, per la finalitat d’interès general per la qual han estat establertes, per la seva trajectòria en la defensa del medi ambient i de les futures generacions, així com, sobretot, per la seva àmplia base d’afiliats i representats[19].
Fonaments del Tribunal: l’avaluació d’impacte ambiental (AIA)
En aquesta sentència, el TEDH estableix una sèrie de requisits estrictes respecte de l’actuació dels poders públics en matèria d’AIA per garantir que l’exploració de reserves petrolieres no afecti el dret al respecte de la vida privada. En primer lloc, recull opinions consultives de diversos tribunals internacionals, com el Tribunal Internacional del Dret del Mar, la Cort Interamericana de Drets Humans o el Tribunal de l’EFTA, que estableixen l’obligatorietat de desenvolupar AIA en activitats que comportin el risc de generar emissions significatives de gasos d’efecte hivernacle, tenint en compte els efectes secundaris, acumulatius i transfronterers, a curt, mitjà i llarg termini, tant si són temporals com permanents[20].
D’acord amb el cas KlimaSeniorinnen Schweiz, el TEDH reitera la necessitat que l’Estat, en el procés de presa de decisions sobre aspectes amb una incidència especial en el medi ambient i el canvi climàtic, desenvolupi una AIA adequada, oportuna i completa, feta de bona fe i basada en els millors estudis científics disponibles fins a la data[21]. Aquesta AIA s’haurà de dur a terme abans d’autoritzar una activitat potencialment perillosa que pugui afectar la vida, la salut, el benestar i la qualitat de vida.
Alhora, específicament pel que fa als projectes de producció de petroli, s’exigeix que es quantifiquin els gasos d’efecte hivernacle, tant si la combustió es produeix dins com fora de les fronteres noruegues. Igualment, cal garantir la compatibilitat del projecte amb les obligacions nacionals i internacionals assumides en relació amb les mesures contra els efectes adversos del canvi climàtic[22]. En el cas concret, tot i que hi ha llicències atorgades sense una deguda valoració de les emissions, el TEDH reconeix avenços estructurals, com ara el reconeixement, per part del Tribunal Suprem de Noruega, del deure constitucional de considerar amb la diligència deguda les qüestions amb incidència climàtica, entre d’altres.
Conclusió
Tot i que el TEDH conclou que no hi ha hagut una vulneració de l’article 8 del CEDH en el cas Greenpeace Nordic and Others contra Noruega, la sentència aporta elements significatius per a la litigació climàtica a Europa, especialment en consolidar els principis establerts a KlimaSeniorinnen.
En particular, el Tribunal reitera el reconeixement de les ONG ecologistes com a actors legitimats per defensar interessos col·lectius ambientals, si bé persisteix una visió restrictiva de la legitimació de persones físiques en haver d’acreditar un risc personal i immediat. A més, estableix estàndards exigents en matèria d’AIA, exigint que els Estats tenen una obligació procedimental envers al canvi climàtic en haver de considerar els efectes globals i a llarg termini de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Finalment, el Tribunal subratlla que, davant d’una ponderació d’interessos, la protecció del clima ha de tenir un «pes considerable», advertint de l’existència d’una «finestra d’oportunitat que es tanca ràpidament» per garantir un futur habitable i sostenible[23].
Autors: Oriol Janué i la Clara Jordà.
[1] Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, assumpte Greenpeace Nordic and Others contra Noruega, de 28 d’octubre de 2025. [En línia] <https://hudoc.echr.coe.int/eng#{%22itemid%22:[%22001-245561%22]}> (Consulta: 16 gener 2026)
[2] Conveni Europeu dels Drets Humans, de 4 de novembre de 1950, Roma. [En línia]. <https://www.echr.coe.int/documents/d/echr/convention_cat> (Consulta: 16 gener 2026)
[3] Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, assumpte López Ostra c. Espanya, de 9 de desembre de 1994, FJ 51.
[4] La “legitimació activa” és la capacitat que una persona, física o jurídica, té per ser part demandant en un procés judicial, en relació a la titularitat d’un dret o interès legítim que s’exerceix contra la part demandada.
[5] Journal of Environmental Law, Volume 37, Issue 1, March 2025, Pages 23–43, https://doi-org.sire.ub.edu/10.1093/jel/eqae031 Kobylarz, p30
[6] Sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans, assumpte Verein KlimaSeniorinnen Schweiz and Others c. Suïssa, 2024, FJ 487.
[7] Op. cit., FJ 502.
[8] STEDH, ass. Greenpeace Nordic, FJ 21 a 23.
[9] Publicat en el 2012-2013 Orientation Paper “New Opportunities for Northern Norway”.
[10] STEDH, ass. Greenpeace Nordic, FJ 27.
[11] Op. cit., FJ 28.
[12] Op. cit., FJ 37-39.
[13]Op. cit., FJ 44.
[14]Op. cit., FJ 79.
[15]STEDH, ass. Greenpeace Nordic, FJ 302, en relació amb el 287.
[16]Op. cit., FJ 305.
[17] “Locus standi” és una expressió jurídica que fa referència al dret a emprendre una acció legal o a adreçar-se a un tribunal competent en una matèria determinada. En aquest cas, ens referim a la capacitat que han de complir les associacions esmentades per ser legitimades a comparèixer al TEDH.
[18]Op. cit., FJ 308.
[19]Op. cit., FJ 310.
[20]Op. cit., FJ 320 – 324.
[21]Op. cit., FJ 317.
[22]Op. cit., FJ 319.
[23]Op. cit., FJ 316.
