Ja per l’any 1984, Manuel Vázquez Montalbán, en la seva obra La Rosa de Alejandría, ens recordaba que «El aire de Montcada está contaminado por el polvo de cemento de la Asland.» o que «Cuando yo veraneaba por aquí ya estaba todo lleno de polvo.» (Vázquez Montalbán, V., 1984)[1]. A finals de l’any 2025 aquestes paraules són més actuals que mai.
La factoria de ciment de Lafarge[2] (actualment Holcim) a la localitat vallesana de Montcada i Reixach segueix funcionant actualment amb una subtil diferència a l’any 1984: actualment funciona irregularment, sense complir la normativa ambiental i les resolucions judicials que decreten la nul·litat de les seves autoritzacions i, conseqüentment, el seu tancament. No obstant, el cas montcadenc no és una excepció sinó un exemple més d’unes formes de fer que imposen els interessos econòmics per sobre de la resta. Un dels casos que més sorprèn és el de Jabaliya, Síria, on l’avarícia econòmica va arribar fins a límits impensables: la col·laboració de Holcim amb grups terroristes.
Així, tot i que les localitats de Montcada i Reixac (Barcelona) i Jabaliya (Síria) es troben separades per més de 3.180 quilòmetres, comparteixen molt en comú; les dues poblacions es troben assetjades pel mateix problema: l’avarícia i el poc respecte vers la natura i els drets humans que Lafarge-Holcim porta demostrant des de fa anys.
Aquestes dues poblacions tenen el malaurat privilegi d’ostatjar fàbriques de ciment de propietat de la multinacional suïssa. Ambdues han de patir les múltiples externalitats que la fabricació d’aquest material, tant preuat per la construcció, provoca. Núvols de pols carregats de partícules tòxiques (FLCMA, 2010)[3], contaminació derivada de la combustió de recursos fòssils i residus de tot tipus (Fundació ENT, 2015)[4], greus afeccions sobre la salut dels veïnes i veïnes (La Vanguardia, 2014)[5] o els procediments judicials existents, entre molts altres. No obstant, en el cas de Jabaliya no només han de conviure amb les externalitats ambientals, sinó amb una situació d’inseguretat continuada degut a la violència armada imperant en la zona, part de la qual finançada per Lafarge-Holcim. Cal recordar que Lafarge-Holcim ha reconegut el finançament de grups terroristes com Estat Islàmic (U.S. Departament of Justice, 2022)[6], el que ha portat l’aplicació de sancions i processos judicials en diversos estats contra la multinacional (European Center for Constitutional and Human Rights [ECCHR], s.f.)[7].
Respecte la cimentera de Montcada hem de subratllar quelcom important: aquesta factoria hauria d’haver estar clausurada fa més de 14 anys i des de llavors funciona al marge de la legalitat. Múltiples sentències del Tribunal Superior de Catalunya i el Tribunal Suprem han confirmat que la fàbrica funciona sense les autoritzacions pertinents des de l’abril de 2008. Totes les autoritzacions emeses des d’aquell any han sigut declarades nul·les de ple dret tot essent la darrera la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya núm.3628/2023, de 9 de novembre. L’Agrupació de Veïns de Can Sant Joan ha estat lluitant durant més de 17 anys per tal d’aconseguir la clausura definitiva de la fàbrica i les victòries als tribunals han sigut constants (Vázquez, 2024)[8]. Fins a 6 sentències del Tribunal Superior de Justícia, totes ratificades pel Tribunal Suprem, han declarat nul·les les successives autoritzacions que s’han atorgat a Lafarge-Holcim. Malgrat les resolucions judicials fermes, la Generalitat ha seguit atorgant autoritzacions a la fàbrica de Montcada i Reixach, cometent les mateixes irregularitats un expedient rere altra. Aquesta situació s’arrossega fins a dia d’avui (Albalat, 2023)[9].
En base a tots els fets acabats d’exposar, es pot extreure una premissa clara: la cimentera sembla que seguirà funcionant a qualsevol preu i, si cal, cometent actes irregulars, algun d’ells de caràcter delictiu. Ja poden els tribunals declarar la nul·litat i el tancament; ja poden existir gravíssimes afeccions sobre el medi ambient i la salut de les persones; ja poden les administracions locals emetre informes vinculants de caràcter desfavorable. Lafarge continuarà funcionant sí o sí.
Davant d’aquesta perseverança incomprensible, tot porta a pensar que la Generalitat tenia clar quin era el paper de Montcada i Reixac dins de Catalunya: constituir-se en una zona de sacrifici, és a dir, un «lloc on existeix una concentració massiva d’indústries -químiques, metal·lúrgiques o d’extracció- generant un entorn propici pel desenvolupament econòmic, però a costa de la qualitat de vida dels seus habitants y l’equilibri ambiental» (Poder Ambiental, 2025)[10]. En aquest sentit és necessari indicar que una zona de sacrifici no necessàriament implica l’existència d’una pluralitat d’indústries, sinó que la radicació d’una sola també pot derivar en els mateixos impactes si aquesta és de dimensions importants, tal com succeeix en el cas de les cimenteres habitualment. Cal indicar que la localitat vallesana no només pateix les externalitats de l’activitat industrial denunciada sinó aquelles derivades de les múltiples infraestructures de transport que travessen i fracturen la localitat en vàries parts (Campos Ferrer, 2023)[11].
El concepte zona de sacrifici es troba íntimament lligat al de justícia ambiental, és a dir, «la distribución equitativa de las cargas y beneficios ambientales entre todas las personas de la sociedad, considerando en dicha distribución el reconocimiento de la situación comunitaria y de las capacidades de tales personas y su participación en la adopción de las decisiones que los afectan» (Hervé, 2010: 17)[12].
El cas de Montcada, salvant les diferències amb altres casos com el de Jabaliya, no deixa de ser una situació on la justícia ambiental i pels drets humans es veu clarament ignorada. Els interessos econòmics i polítics s’imposen als interessos de les persones i el medi ambient afectat; el paper dels ciutadans i ciutadanes és menyspreat per part de les institucions públiques. És més, aquestes indústries solen afectar més a zones amb rentes baixes i el cas de Montcada i Reixach n’és un clar exemple: és un municipi amb una renta inferior a la mitja catalana i amb un 20% de la població en risc d’exclusió social. Podem trobar a Catalunya com Sant Adrià del Besós (La Vanguardia, 19 d’abril de 2024)[13], Martorell, o Vila-seca (Riu, 2025)[14], entre altres municipis.
Per tant, dels fets anteriors podem extreure una idea principal: la injustícia ambiental no és un fet reservat per països en vies de desenvolupament sinó que en el suposat Nord global també existeixen dinàmiques que reprodueixen desigualtats de centre-perifèria. Al igual que a Jabaliya, els interessos dels ciutadans i ciutadanes de Montcada i Reixach són menysvalorats i omesos; i al igual que a Catalunya, a Síria s’utilitzen tot tipus de mètodes il·legals per tal que els beneficis de la multinacional suïssa passin per damunt dels drets de la població afectada. De fet, a Jabaliya els fets són encara més greus per l’existència de finançament de grups terroristes que estaven duent una neteja ètnica en aquesta zona d’Àsia Occidental.
En resum, aquest article persegueix, per una banda, denunciar la situació existent que pateix la població de Montcada i Reixach en relació amb la cimentera, la qual hauria d’estar clausurada en base a resolucions judicials fermes; per l’altra, mostrar que les dinàmiques de poder i desigualtat relacionades amb la justícia ambiental no solament es produeixen des de països del Nord cap al Sud global[15], sinó que les zones de sacrifici son un fenomen existent arreu, incloent Catalunya i Europa. No es tracta de casuístiques aïllades i diferenciades, sinó de problemàtiques que responen a una mateixa causa: la lluita per una justícia ambiental efectiva tant a nivell local, regional com global; la lluita per la modificació de les dinàmiques econòmiques i polítiques on es respectin els drets humans de qualsevol persona, independentment de la nacionalitat, ètnia, sexe o classe social, i es protegeixi l’equilibri ecològic de qualsevol indret del nostre planeta.
Abans de concloure, però, volem donar una bona notícia i demostrar que la lluita social i veïnal serveix per aconseguir canvis: el màxim responsable de la direcció general de la Generalitat encarregat de l’emissió de les autoritzacions ambientals de la cimentera fins l’any 2022 serà jutjat per la presumpta comissió d’un delicte de prevaricació ambiental previst en l’article 329.2 del Codi Penal (Albalat i Costa, 2025)[16].
Autoria: Galduch Advocats: Jordi Sorolla García, Albert Calduch Estrem i Roger Corbera Mestres.
El contingut d’aquesta publicació és responsabilitat exclusiva dels autors i no reflecteix necessàriament l’opinió del Fons de Defensa Ambiental.
[1] Vázquez Montalbán, M. (1984). La rosa de Alejandría. Planeta.
[2] Holcim. (s.d.). Líderes en materiales de construcción: Cemento, hormigón y mortero. Holcim España. https://www.holcim.es/
[3] Fundación Laboral del Cemento y el Medio Ambiente. (2010). Estudio sobre las emisiones y su posible efecto sobre el medio ambiente y la salud en el entorno de plantas cementeras (Cuaderno Técnico). https://flacema.org/wp-content/uploads/2020/07/CT_EstudioEmisiones-y-posible-efecto-para-la-salud-CEMA-2010.pdf
[4] Fundació ENT. (Novembre de 2015). Contaminación atmosférica e incineración de residuos: Peligroso respirar [Informe]. Zero Waste Europe. https://zerowasteeurope.eu/wp-content/uploads/2019/10/zero_waste_europe_report_air-brances_es.pdf
[5] Redacción. (17 d’octubre de 2014). Un experto de la OMS relaciona las emisiones de la cementera de Montcada con el cáncer. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141017/54418012372/un-experto-de-la-oms-relaciona-las-emisiones-de-la-cementera-de-montcada-con-el-cancer.html
[6] U.S. Department of Justice, Office of Public Affairs. (18 d’octubre de 2022). Lafarge pleads guilty to conspiring to provide material support to foreign terrorist organizations [Comunicat de premsa]. https://www.justice.gov/archives/opa/pr/lafarge-pleads-guilty-conspiring-provide-material-support-foreign-terrorist-organizations
[7] European Center for Constitutional and Human Rights. (s.d.). Lafarge in Syria: Accusations of complicity in grave human rights violations. https://www.ecchr.eu/en/case/lafarge-in-syria-accusations-of-complicity-in-grave-human-rights-violations/
[8] Vázquez, Á. (6 de gener de 2024). Guía para no perderse en el proceso judicial del cierre de la cementera de Montcada i Reixac. El Periódico. https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20240106/proceso-judicial-cierre-cementera-montcada-i-reixac-96574229
[9] Albalat, J. G. (15 de desembre de 2023). El TSJC ordena ejecutar ya el cierre de la cementera de Montcada. El Periódico. https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20231215/tsjc-cementera-montcada-lafarge-cierre-95886497
[10] ONG FIMA. (16 de maig de 2024). ¿Qué es una zona de sacrificio? Consecuencias y soluciones [Artícle web]. Poder Ambiental. https://consultas.poderambiental.cl/article/74-que-es-una-zona-de-sacrificio-consecuencias-y-soluciones
[11] Campos Ferrer, L. (28 de març de 2023). Montcada i Reixac diu prou [Montcada i Reixac dice basta]. El Periódico. https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20230328/montcada-reixac-diu-prou-article-laura-campos-ferrer-85291988
[12] Hervé Espejo, D. (2015). Concepto, dimensiones y elementos de la justicia ambiental. En Justicia ambiental y recursos naturales (pp. 25–74). Ediciones Universitarias de Valparaíso. https://derecho.uahurtado.cl/web2021/wp-content/uploads/2021/12/j.dominiqueherve.pdf
[13] Redacción. (19 d’abril de 2024). El Ayuntamiento de Sant Adrià de Besòs reclama el desmantelamiento de la incineradora de Tersa. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20240419/9598379/ayuntamiento-sant-adria-besos-reclama-desmantelamiento-incineradora-tersa.html
[14] Riu, M. (24 de març de 2025). De Martorell a Tarragona: on són les empreses més contaminants de Catalunya [De Martorell a Tarragona: dónde están las empresas más contaminantes de Cataluña]. Crític. https://www.elcritic.cat/dades/de-martorell-a-tarragona-on-son-les-empreses-mes-contaminants-de-catalunya-232820
[15] Es fa referència a “Nord global” i “Sud global” com a conceptes polítics, artificials, no geogràfics, que assenyalen la situació d’aquells països que comparteixen una posició estructural de centre (Nord) o de perifèria o semiperifèria (Sud) en el sistema-món modern. Vegeu: Cairo Carou, H. i Bringel, B. (2010). “Articulaciones del Sur Global: afinidad cultural, internacionalismo solidario e Iberoamérica en la globalización contrahegemónica”. Geopolítica(s), 1(1), pàg. 41-63. Disponible a: https://revistas.ucm.es/index.php/GEOP/article/view/GEOP1010120041A/13423
[16] Albalat, J. G., i Costa, G. (7 d’octubre de 2025). El fiscal pide cárcel para un excargo de la Generalitat por la cementera de Montcada. El Periódico. https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20251007/fiscal-carcel-excargo-generalitat-cementera-montcada-122329938
